La qualitat de la traducció com a factor de garantia del procés penal: desenvolupament de recursos per a intèrprets judicials (el projecte TIPp), per grup de recerca MIRAS
La interpretació judicial és un element clau per evitar qualsevol estat d’indefensió de la persona jutjada. Tanmateix, ha estat un àmbit relativament poc explorat al context espanyol fins fa poc, sobretot en comparació amb països com els Estats Units d’Amèrica (Berk-Seligson, 1985; 1990/2002; Dueñas González et al., 1991). A l’Estat espanyol, la recerca prèvia en aquest àmbit s’ha basat principalment en entrevistes i qüestionaris com a mètodes de recollida de dades per obtenir informació empírica de la situació de la interpretació judicial als jutjats i tribunals (vegeu, per exemple, Ortega Herráez, 2006; o el projecte SOS-VICs), en canvi, pràcticament no trobem informació més directa de com es produeix la comunicació mediada en un jutjat. La tesi de Liudmila Onos (2014) va incloure l’observació de 56 sessions judicials, però no va obtenir els permisos per gravar-les i això va esdevenir una limitació important a l’hora d’analitzar els aspectes lingüístics de les interaccions interpretades.
Per contribuir a omplir aquest buit, el grup de recerca MIRAS, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha iniciat el projecte de recerca TIPp (Traducció i Interpretació en Processos penals)[1], que pretén descriure la realitat de la interpretació judicial a partir d’un gran corpus de dades autèntiques (gravacions de vistes reals en les quals hi ha la presència d’un intèrpret). En aquest projecte col·laboren investigadors de quatre universitats: Carmen Bestué, Mariana Orozco-Jutorán, Marta Arumí and Anna Gil-Bardají (Universitat Autònoma de Barcelona), Anabel Borja (Universitat Jaume I), Mireia Vargas-Urpi (Universitat Pompeu Fabra) i Francisco Vigier (Universidad Pablo de Olavide).
Aquesta recerca ha estat possbile perquè el grup MIRAS va obtenir els permisos necessaris per accedir a les gravacions en vídeo que es fan de les vistes i judicis. Concretament, es van sol·licitar els vídeos de les vistes en què s’havia requerit la intervenció d’un intèrpret i es van poder recopilar les gravacions de deu jutjats penals de Barcelona per a les vistes amb intèrpret d’entre els anys 2010 i 2015. En aquesta primera fase del projecte, el corpus conté les transcripcions de 55 gravacions en vídeo de les vistes celebrades en la primera meitat de 2015 (gener-juny) en què hi va haver interpretació entre el castellà (i, en algun moment esporàdic el català) i l’anglès, el francès o el romanès.
Les transcripcions s’han anotat a partir de la distinció que Cecilia Wadensjö (1998) fa entre «talk as text» (el parlar com a text) i «talk as activity» (el parlar com a activitat). En altres paraules: hem tingut en compte la precisió de la interpretació en comparar-la amb les intervencions originals, però també hem tingut en compte que les interaccions orals espontànies inclouen interrupcions, solapaments, torns de parauls llargs i altres aspectes que poden tenir un impacte directe en la interpretació i que, per tant, no es poden dissociar de l’anàlisi d’aquest tipus d’interaccions.
Els resultats preliminars reflecteixen una proporció molt alta d’intervencions no interpretades, la qual cosa implica que la persona jutjada no pot accedir a certs fragments d’informació clau durant el seu judici. Els primers resultats també mostren solapaments freqüents entre els operadors judicials: és molt difícil proporcionar una interpretació precisa i completa quan dues persones parlen alhora, perquè l’intèrpret no pot sentir bé què diuen i ha de prioritzar què transmetre, cosa que s’agreuja si el solapament és llarg. També hem detectat una velocitat de parla molt alta en operadors judicials (arriben a parlar a més de 200 paraules per minut) en alguns fragments clau del judici, com podrien ser l’informe final o la sentencia in voce. Els resultats dels projecte es faran públics en futures publicacions dels membres de l’equip de recerca (vegeu-ne una llista completa al final).
També farem servir els resultats per crear una pàgina web i una aplicació mòbil que oferiran recursos en línia per facilitar la interpretació judicial, concretament: un codi de bones pràctiques, un protocol de conducta per a les situacions més freqüents en què poden trobar-se els intèrprets judicials, una guia de recomanacions per al personal judicial pel que fa al rol de l’intèrpret i a com interactuar-hi, i una base de dades que contindrà els termes que s’utilitzen amb més freqüència en procediments penals i que inclourà comentaris i opcions de traducció en dues direccions entre el castellà i les altres llengües que sovint s’empren en els judicis a Espanya: l’anglès, l’àrab, el francès, el romanès i el xinès.
For the English version of this post, please clik here.
Written by the MIRAS research group (Universitat Autònoma de Barcelona).
Post edited by Doris Fernandes del Pozo – Journalist, Translator-Interpreter and Communication Trainee at the Terminology Coordination Unit of the European Parliament. She is pursuing a PhD as part of the Communication and Contemporary Information Programme of the University of Santiago de Compostela (Spain).
Referències:
- Berk-Seligson, Susan (1985). Fallacies in judicial assumptions about bilingual court proceedings: The role of the court interpreter. Comunicació al Symposium on Law and Language; Georgetown University.
- Berk-Seligson, Susan (1990/2002). The Bilingual Courtroom. Chicago: University of Chicago Press.
- Dueñas González, Roseann; Victoria F. Vásquez and Holly Mikkelson (1991/2012). Fundamentals of court interpretation : theory, policy, and practice. Durham, NC: Carolina Academic Press.
- Onos, Liudmila (2014). La interpretación en el ámbito judicial: el caso del rumano en los tribunales de Barcelona, tesi doctoral., Universitat Autònoma de Barcelona. URL: http://hdl.handle.net/10803/285160
- Ortega Herráez, Juan Miguel (2006). Ortega Herráez, J. M. (2006). Análisis de la Práctica de la Interpretación Judicial en España. El Intérprete frente a su Papel Profesional. Tesi doctoral. Universidad de Granada. URL: http://hdl.handle.net/10481/977
- SOS-VICS project: http://sosvics.eintegra.es/
- Wadensjö, Cecilia (1998). Interpreting as interaction. New York: Longman.
Més informació sobre el projecte:
- Arumí, Marta and Mireia Vargas-Urpi (en premsa). Annotation of interpreters’ conversation management problems and strategies in a corpus of criminal trials in Spain: the case of non-renditions.
- Bestué, Carmen (en premsa). El esfuerzo de escucha en la transcripción de los procedimientos penales orales.
- Bestué, Carmen (en premsa). Aproximación a la labor del intérprete en los tribunales de justicia: la experiencia de los últimos 6 años en los Juzgados de lo Penal de Barcelona.
- Orozco-Jutorán, Mariana (en premsa). The TIPp project: developing technological resources based on the exploitation of oral corpora to improve court interpreting. Intralinea.
- Orozco-Jutorán, Mariana (en premsa). Anotación textual de un corpus multilingüe de interpretación judicial a partir de grabaciones de procesos penales reales. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law.
- Vargas-Urpi, Mireia (en premsa). Court interpreting as a shared responsibility: judges and lawyers in a corpus of interpreted criminal proceedings.
- Vigier, Francisco (en premsa). Interpreting at Spanish criminal courts: preliminary results of the TIPp project’s corpus of real trials.
- Pàgina web del projecte: http://pagines.uab.cat/tipp
[1] El projecte TIPp ha rebut el finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya. Referència: FFI2014-55029-R. Les investigadores principals són la Dra. Carmen Bestué i la Dra. Mariana Orozco-Jutorán de la Universitat Autònoma de Barcelona.